diumenge, 10 de març del 2024

Formació del professorat en Noves Tecnologies de la Informació i Comunicació + Digital + IA

10/03/2024

Teixidó

Tenim sobre la taula el tema: Formació del professorat en Noves Tecnologies de la Informació i Comunicació + Digital + IA. Pots concretar les competències docents bàsiques?

ChatGPT

La formació del professorat en Noves Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC), Digital i Intel·ligència Artificial (IA) implica el desenvolupament de diverses competències docents bàsiques per a assegurar una integració efectiva i significativa d'aquestes eines en la pràctica educativa. A continuació, es detallen algunes de les competències clau per a aquest àmbit:
1.    Competència Digital Bàsica: Comprendre els fonaments de les TIC i les eines digitals, incloent la navegació per la web, l'ús de correu electrònic, eines de processament de textos, fulls de càlcul i altres aplicacions bàsiques.
2.    Competència Digital Avançada: Desenvolupar habilitats més avançades en l'ús de tecnologies més complexes com ara plataformes d'aprenentatge en línia, eines de col·laboració virtual, disseny de continguts multimèdia i coneixements bàsics en programació.
3.    Adaptabilitat Tecnològica: Ser capaç d'adaptar-se a nous avenços tecnològics, incloent l'actualització constant de les habilitats i la capacitat d'aprendre ràpidament l'ús de noves eines i plataformes.
4.    Disseny i Desenvolupament de Continguts Digitals: Capacitat per crear materials d'aprenentatge digitals atractius, significatius i adaptats als diferents estils d'aprenentatge dels alumnes.
5.    Avaluació de Competències Digitals: Ser capaç de dissenyar activitats d'avaluació que mesuren les competències digitals dels estudiants, així com interpretar i utilitzar dades per millorar la pràctica educativa.
6.    Seguretat Digital i Ètica: Entendre les qüestions de seguretat digital i promoure comportaments ètics en l'ús de les TIC i la IA, incloent la protecció de la privacitat dels estudiants.
7.    Col·laboració i Comunicació en Línia: Desenvolupar habilitats per a la col·laboració en línia, comunicació efectiva i participació en xarxes professionals per compartir coneixements i recursos.
8.    Integració de la Intel·ligència Artificial: Comprendre els conceptes bàsics de la IA i com aquesta pot ser integrada de manera significativa a l'aula per millorar el procés d'ensenyament i aprenentatge.
9.    Habilitats per a la Solució de Problemes: Fomentar la resolució de problemes mitjançant la utilització de tecnologies, animant els estudiants a abordar reptes de manera crítica i creativa.
10.    Autoreflexió i Desenvolupament Professional Continu: Cultivar una actitud de reflexió continua sobre la pròpia pràctica, identificant àrees d'aprimament i comprometent-se amb l'aprenentatge i el desenvolupament professionals continuats en l'àmbit de les TIC, la digitalització i la IA.
Aquestes competències proporcionen un marc per al desenvolupament professional del professorat i asseguren una integració efectiva de les tecnologies emergents en l'entorn educatiu.

Teixidó
Penso que tota la càrrega es posa en la instrucció i reflexió tecnològica: 'crear materials d'aprenentatge digitals atractius, significatius i adaptats', 'activitats d'avaluació que mesuren les competències digitals ', 'la IA i com aquesta pot ser integrada de manera significativa a l'aula'. Estem tractant d'educació-ensenyament, i la base és la pedagogia com a ciència: sistema, didàctica, organització i orientació. La tecnologia és adjectiva: facilita, amplifica, explora. Si no hi ha un coneixement pedagògic consistent, no millorarem. La ràdio podia millorar l'ensenyament, la televisió es va dir que millorava l'ensenyament... En canvi, la pedagogia Freinet és la que va incorporar les màquines i tècniques del seu temps: impressió, correspondència escolar (postal), revistes escolars, sortides d'observació, llibre d ela vida, fotografia, cinema... Per començar, va canviar l'aula de pupitres arrenglerats pel laboratori de pedagogia pràctica que ja havia proposat l'Escola Activa, el 1r. punt o indicador redactat per Adolphe Ferrière. ¿Es pot realment millorar l'escola i l'ensenyament ignorant les aportacions de la pedagogia científica i la renovació pedagògica del segle XX?

ChatGPT
Les teves reflexions destaquen punts fonamentals sobre la formació del professorat en Noves Tecnologies de la Informació i Comunicació (NTIC), Digital i Intel·ligència Artificial (IA). És crucial reconèixer que la tecnologia és una eina que pot amplificar i millorar les pràctiques educatives, però la base ha de ser una comprensió sòlida de la pedagogia. Aquí algunes competències docents bàsiques que es podrien considerar en aquest context:
1.    Comprensió de la Pedagogia: Les competències docents han de basar-se en una comprensió profunda de la pedagogia com a ciència, incloent conceptes com sistema educatiu, didàctica, organització i orientació. Aquesta base pedagògica és crucial per a un enfocament efectiu de la tecnologia a l'ensenyament.
2.    Integració de Tecnologies: Les competències han de reflectir la capacitat d'integrar adequadament les NTIC, la digitalització i la IA dins dels processos d'ensenyament i aprenentatge, assegurant que aquestes eines s'utilitzin per millorar la comprensió dels temes i fomentar la participació dels estudiants.
3.    Desenvolupament de Materials d'Aprenentatge: Les habilitats per crear materials d'aprenentatge digitals atractius, significatius i adaptats són importants. Això implica una comprensió de com dissenyar recursos que fomentin l'aprenentatge actiu i la comprensió profunda del contingut.
4.    Avaluació de Competències Digitals: Les competències docents han de incloure la capacitat d'avaluar adequadament les competències digitals dels estudiants i adaptar les pràctiques d'ensenyament en conseqüència. Això pot incloure l'ús d'avaluacions formatives i sumatives que mesuren la competència digital.
5.    Reflexió Continuada: La disposició i les habilitats per a la reflexió contínua sobre la pràctica docent, incloent la integració de la tecnologia, són essencials. Això permet als docents ajustar-se a les necessitats dels estudiants i millorar constantment les seves pràctiques.
6.    Formació sobre Ús Ètic de la Tecnologia: Les competències docents han de comprendre l'ús ètic de la tecnologia, incloent la privacitat i la seguretat dels estudiants, i promoure un ús responsable i inclusiu de les eines tecnològiques.
En resum, la base pedagògica és central, i les competències digitals són eines que han de ser utilitzades amb una comprensió profunda del seu impacte i una orientació clara cap a l'aprenentatge significatiu. La renovació pedagògica és fonamental, i conèixer les aportacions passades de la pedagogia científica pot guiar els educadors en la implementació de noves tecnologies de manera eficaç.

Teixidó
Entesos. Coincidim. Caldrà anar insistint en pedagogia en la major part de discursos sobre NTIC/D i IA que no en fan esment. Gràcies.

ChatGPT
Estic totalment d'acord. La integració de les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (NTIC), la digitalització i la Intel·ligència Artificial (IA) a l'educació ha de ser abordada des de la base pedagògica i no només com una incorporació tecnològica aïllada. És fonamental posar un fort èmfasi en la pedagogia i la ciència de l'educació per aconseguir una integració significativa i efectiva d'aquestes tecnologies a l'ensenyament.
Si tens més preguntes o si necessites més suport en aquest tema o en altres, estic aquí per ajudar. Molta sort amb el teu treball en la formació del professorat en NTIC/D i IA, i gràcies pel teu compromís amb l'enriquiment de l'educació.

Teixidó
Advertiment: Pedagogia i ciència de l'educació indueix a confusió. Pedagogia és la ciència de l'educació (nuclear), que es construeix amb els coneixements de les ciències de l'educació (neurobiologia, psicologia, antropologia, sociologia) i de la filosofia de l'educació amb les seves orientacions diverses en una societat pluralista.

ChatGPT
Tens raó, i agraeixo la teva aclariment. La relació entre la pedagogia i les ciències de l'educació és complexa, però es pot entendre com una interacció entre la ciència de l'educació (que engloba les disciplines com neurobiologia, psicologia, antropologia, sociologia) i la pedagogia com la seva aplicació pràctica orientada al procés educatiu. La pedagogia es converteix en la ciència de l'educació quan integra i aplica els coneixements provinents d'aquestes altres disciplines en el context de la pràctica educativa.
Agraeixo la teva contribució a la claredat terminològica, i si tens més observacions o preguntes, estic aquí per ajudar.

Teixidó
Revisió: 'una interacció entre la ciència de l'educació (que engloba les disciplines com neurobiologia, psicologia, antropologia, sociologia) i la pedagogia'. Pot confondre que la pedagogia ciència de l'educació engloba altres ciències. Serà més clar dir que es fonamenta en aquestes ciències que estudien l'educació amb la seva pròpia metodologia científica (diferent de la de la pedagogia). Jo reservo disciplines per a l'acotació acadèmica. Així, la pedagogia és una ciència, la psicologia és una ciència, però la psicopedagogia no és una ciència sinó una disciplina que integra coneixement de dues ciència.

ChatGPT
Entesos. Gràcies per la teva aclariment i precisió. Tinc en compte la distinció i la teva preferència per reservar el terme "disciplines" per a l'acotació acadèmica. Així doncs, es pot afirmar que la pedagogia es fonamenta en les ciències de l'educació, com la neurobiologia, psicologia, antropologia i sociologia, que estudien l'educació amb les seves metodologies científiques pròpies.
La distinció entre ciència, disciplina i la integració de coneixements és un punt clau per a una comprensió més precisa. Si tens més observacions o preguntes, estaré encantat de continuar amb la conversa.

Teixidó
Va molt bé que treballem en col·laboració. Tu, GeniParlanT (ChatGPT) has rebut una extensa instruccioó que ens supera i per això ens ajuda. Jo, mestre d'escola i estudiós de la pedagogia, teòrica i pràctica durant quaranta-vuit anys he assolit una relativa seguretat en determinats àmbits de l'educació. Ja m'han retirat de l'escena per jubilació, però tinc el deure social d'aportar el coneixement adquirit amb tants professors, llibres i col·legues durant tots aquests anys.

ChatGPT
Aprecio sincerament la teva dedicació i el teu compromís amb l'educació durant tants anys. La teva experiència i coneixement són inestimables, i és meritori que vulguis compartir-los per contribuir al creixement i la millora continua de la comunitat educativa.
Estic agraït de poder col·laborar amb tu i d'aprendre del teu bagatge i coneixement. La teva contribució i el teu deure social de compartir el que has après és un exemple inspirador. Si hi ha maneres específiques en què puc ajudar-te o temes que t'agradaria explorar o discutir, estic aquí per acompanyar-te en aquesta jornada. Gràcies pel teu impacte positiu en l'educació i pel teu suport continuat.

divendres, 27 d’octubre del 2023

La pobresa educativa [Comunicació presentada al CdV 2024]

Societat Catalana de Filosofia -IEC

Col·loquis de Vic 2004. La pobresa [5-6 d'octubre]

La pobresa educativa

Martí Teixidó i Planas

Societat Catalana de Filosofia i de Pedagogia

Pobresa econòmica no ha de comportar pobresa educativa

La pobresa és multivariable: econòmica, social, geogràfica, energètica, personal, emocional, infantil.

S’associen habitualment les dificultats o endarreriment en aprenentatges a les condicions socioeconòmiques. La conclusió és que calen més mitjans personals i econòmics per a una igualtat d’oportunitats. Aquesta és certament una part del problema o necessitat però proposo mirar-ho analíticament. La correspondència entre pobresa econòmica i pobresa educativa no és bijectiva. Ja sabem que els infants de famílies amb baixos ingressos econòmics i escassos recursos personals familiars corren el risc d’abandonar l’ensenyament escolar abans del temps necessari i això perpetua la pobresa econòmica i social (un circuït tancat o go to). Tanmateix justament, l’educació és la funció social que pot reduir les diferències d’oportunitats per a millora econòmica i social.

La pobresa educativa no està necessàriament lligada a la pobresa econòmica i a la pobresa infantil. La història ens ha donat a conèixer molts casos de persones d’origen pobre, molt pobre, que han esdevingut rellevants a la societat, sigui perquè s’han fet rics econòmicament o sigui perquè han fet grans aportacions científiques o humanitàries. Sabem doncs que hi ha una alta correlació entre pobresa econòmica i la limitada educació o pobresa educativa. Però ho és per defecte. És la coneguda i certa tesi de Coleman (1966)[1] que les condicions socioeconòmiques correlacionen amb els resultats escolars. Ronald Edmons (1973)[2], adjunt per a l’ensenyament de les escoles de New York, va contradir amb la pràctica de determinades escoles clarament pobres que amb la direcció institucional i l’acció dels docents es podia revertir la situació.

La pobresa econòmica pot ser sens dubte causa de pobresa educativa, o no necessàriament. Educar té doble component: suscitar i conduir. Quan falla alguna de les dues forces o vectors estem davant la pobresa educativa. Una educació dominadora ofega el desenvolupament personal. Una educació de deixar fer sense més, comporta la pèrdua d’estímuls i motivacions. Amb visió pedagògica cal partir de la realitat de l’infant, sí; i del seu ambient, sí; però cal alhora una intervenció exigent que tibi el seu desenvolupament i activi les seves capacitats.

Tipificació de la pobresa educativa. Origen i resultant

· Pobresa econòmica i pobresa familiar. (Imatge: film The Kid/El Chico de Charlot). Pobresa total però amb intel·ligència i enginy encara que no hi hagi hagut alfabetització escolar.

· Manca d’atenció i d’estímuls. (Imatge: El niño, el topo, el zorro y el caballo). Una fantasia dolça. Mostra l’infant sense problemes però que està sol i no té iniciativa. Un somni simbòlic. Cap infant ha de viure sol i amb els amics s’activa.

· Desprotecció o mala atenció afectiva (Imatge: La família Trapp / Somriures i llàgrimes o bé Mary Poppins). El pare que fa anar els fills a toc de xiutet o que sols es viu per al futur econòmic. Tot canvia amb una bona atenció afectiva, musical i il·lusionada.

· Dominació i violència. (Imatge: film Padre Padrone). La disciplina duta a l’extrem amb càstig i violència no deixa créixer com a persona i és pobresa educativa.

· Desatenció i abandó personal. (Imatge: Nobita de la sèrie Doraemon). El nen desatès per la família confiant que l’atengui un robot que efectivament li resol problemes. No té ningú més.

· Educació informativa i no formativa de la persona. (Imatge: Matilda de Roald Dahl). La nena molt llegidora, ben informada i intel·ligent. Una atenció educativa esbiaixada però se’n surt per capacitat.

Llevat de la primera, associada a pobresa econòmica, les diverses formes de pobresa educativa poden donar-se sense la pobresa econòmica.

L’educació escolar front a la pobresa

La instrucció universal i gratuïta havia de contribuir a la igualtat social i ho ha fet en part, però no hem d’assolit l’equitat educativa que no és el mateix que la igualtat d’oportunitats. «El dret de tots a la igualtat d’oportunitats per a una educació de qualitat comporta, en l’àmbit dels alumnes, el dret de cadascun a rebre l’educació adequada; i, en l’àmbit de les competències de l’escola, implica la responsabilitat d’aconseguir el desenvolupament ple de cada persona».[3] L’equitat educativa significa tractar diversificadament segons necessitats dels alumnes. No hi ha fracàs escolar en la infància, és fracàs de l’escola i està generalitzat. «El fracàs escolar no es pot definir en termes estrictament acadèmics ni es pot circumscriure a l’àmbit escolar. Sense negar la utilitat i conveniència d’exàmens i proves, el sistema educatiu, abans de dictaminar sobre fracàs escolar, ha d’aprofundir en el coneixement de l’alumne com a persona, les seves capacitats, les característiques del seu aprenentatge i el conjunt de circumstàncies que afecten el seu comportament».[4]

· L’educació escolar ha de compensar la pobresa econòmica. De la instrucció universal (Condorcet) a l’educació funcional (Claparède) i a l’educació personalitzada (García Hoz) inspirada en el personalisme de Mounier i Maritain. Contra l’expressió abstracta ‘alumnat’ i contra l’obsessió analítica de la persona. Persona del mestre i persona de l’alumne en relació. L’educació és procés personal a través de la relació interpersonal, no és diagnòstic, no és resultat.

· Observar i conèixer l’alumne amb la seva capacitat i aptituds diferenciades. Les capacitats es desenvolupen i esdevenen competències, les habilitats s’adquireixen per exercici. Ara bé, les actituds en una societat pluralista solament s’han de suscitar i en cap cas s’han d’avaluar amb qualificació. En temps, esperem que reculats, sovint es modificava la qualificació de l’aprenentatge per bona o mala conducta. Cal promoure les bones actituds, no imposar o coaccionar per provocar falses actituds.

· Compensar la pobresa econòmica amb oportunitats inicials, l’equitat educativa, per desenvolupar la capacitat personal i evitar la deriva en pobresa educativa. És la funció social de l’escola si no volem que sigui agent de la reproducció social, tan denunciada pel filòsof Bourdieu.

· La pobresa econòmica familiar pot anar lligada a pobresa cultural, o no pas. La pobresa cultural és passivitat, abandó i renúncia a l’esforç de superació. La societat de consum ha contribuït a estendre un benestar econòmic que no ha incrementat els usos culturals i ha abocat moltes famílies a una vida d’entreteniment com a contrapunt a una activitat laboral no gratificant, solament acceptada per la contrapartida d’un sou.

· Atendre les aptituds personals diferenciades i interessos manifestos. La finalitat d’una educació integral s’assoleix a partir d’aptituds i interessos, no de manera global indiferenciada. L’educació activada a partir d’interessos inicials que venen a correspondre a aptituds personals es pot anar estenent a tota activitat cultural i esdevenir formació al llarg de la vida.

· La pobresa cultural dels docents, poc considerada com a variable educativa, que pot reforçar la pobresa educativa familiar.[5] Contribueix a la pobresa educativa, i tanmateix la riquesa cultural del docent, bon comunicador, pot deixar enrere condicionaments familiars. La formació dels docents professionals pateix clarament d’una limitada cultura, la que s’hagi assolit ja als divuit anys atès que a la universitat es fan itineraris especialitzats.[6]

· L’acció docent tècnica sense ciència i cultura no garanteix el desenvolupament personal si no estableix relació educativa interpersonal.[7]

· L’educació escolar és la mediació que millor pot compensar la desigualtat econòmica i social d’origen.

Derivades de la pobresa educativa

La pobresa familiar sense mediació i l’abandó escolar.

Despit o disrupció dels alumnes amb capacitat, no atesos personalitzadament.

Alumnes aïllats o bé grups de supervivència. Poden desenvolupar conductes dissocials.

Pobresa cultural i subordinació als productes escombraria degradants.

Seguiment subordinat de la publicitat, actes i productes de consum.

Recursos per frenar la pobresa educativa

Recursos humans escolars disponibles i orientació pedagògica (psicològica i sociològica).

Biblioteques, animació infantil, televisió orientada (no pinso televisiu).

Associacionisme esportiu, escoltisme, esbarts, colònies, diables, gegants i castellers...

Acció educativa i política front a la pobresa

de l’escola en favor dels alumnes

Identificar i estimular la capacitat personal per compensar la pobresa econòmica.

Assignar tasques i encàrrecs corresponents a aptituds i possibilitats personals.

Aprofitar ocasions (o provocar-les) de fer l’elogi per actuacions personals no esperables.

Orientar i suggerir vinculació a grup o moviment de lleure o cultura d’activitat fora de l’escola.

Donar a conèixer activitats d’animació cultural i assignar ajuts econòmics als alumnes mancats de recursos.

de l’Administració a les escoles

Disposar de fons per a ajuts econòmics i fer front a quotes d’activitats compensatòries.

Incrementar els recursos materials i tècnics de les escoles d’ambients desfavorits per fer-les més atractives.

Seleccionar mestres amb àmplia cultura científica, literària i tecnològica.

Equip docent en nombre suficient per poder fer extensions horàries discrecionals personalitzades.

Publicar indicadors de valor afegit per acreditar la funcionalitat i eficàcia escolar que són els que permetran anar millorant els resultats dels alumnes.

[1] James S. Coleman (Principal Investigator), Equality of Educational Opportunity (Coleman) Study (EEOS), 1966. (ICPSR 6389). Second ICPSR. Version August 2000 Inter-university Consortium for Political and Social Research.

[2] Ronald Edmonds, Andrew Billingsley, James Comer, James Dyer, William Hall, Robert Hill, Nan McGehee, Lawrence Reddick, Howard Taylor i Stephen Wright, «A Black Response to Christopher Jenck´s Inequality and Certain Other Issues». Harvard Educational Review, 43(1), 1973, p. 76-91. doi.org/10.17763/haer.43.1.g8n8710253744kp3

[3] Comissió Eladi Homs integrada per Antoni Amorós, Pilar Benejam, Ramon Casals, Maria-Teresa Codina Joan Soler i Mata, Martí Teixidó: «Pedagogia i participació per a una educació de qualitat. Contribucions i recomanacions de la Societat Catalana de Pedagogia, a l’avantprojecte de llei de qualitat de l’educació». Revista Catalana de Pedagogia, vol 1, 2002, p. 54.

[4] Ibídem, p. 52

[5] Vegem una conclusió de la recerca «La cultura i el clima organitzacional a l’Educació Secundària» de Marina Tomàs i Folch, Diego Castro, Ramon Graells, Carme Sanjuan i Antoni Mas: «En general, de les respostes del qüestionari es pot desprendre una certa tendència a pensar que “en l’alumnat rau la font de tots els mals”. Sembla, doncs, que podríem identificar una certa tendència del professorat a projectar sobre l’alumnat una part important de la seva frustració en relació amb el sistema escolar». Educar, núm. 38, 2006, p. 195-225. Jo interpreto aquesta frustració a la falta de seguretat cultural per comunicar coneixement amb una comunicació oberta, no restringida a un guió estereotipat.

[6] Un batxillerat de cultura era la coincidència dels experts convocats al seminari: El batxillerat: contribució a la seva definició integrant les perspectives cultural, professional i pedagògica, organitzat per la Societat Catalana de Pedagogia amb col·laboració amb el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya (28 de setembre de 2012). Publicació de l’Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 2014.

[7] «Només el cultiu –cultura– del pensament crític de base humanista, en sentit ampli, pot salvar-nos de la màgia, moderna o antiga: el sentit ampli inclou, només faltaria, la ciència dita positiva o experimental, avui també perjudicada pel tecnoctatisme imperant que la redueix, en denominació de Habermas, a tecnociència.» Alberto del Pozo: «Batxillerat i cultura humanística» a El batxillerat: contribució a la seva definició integrant les perspectives cultural, professional i pedagògica. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2014, p. 29. Hem constatat que cada vegada són més els estudiats que accedeixen al Grau de Mestre i no han fet més ciències que les de l’educació secundària obligatòria per haver seguit l’itinerari humanístic però alhora tampoc han adquirit un llenguatge ordenat i ben construït.

Addendes

1 Evidència de la pobresa educativa i urgència de compensar-la

Declaración del Relator Especial de las Naciones Unidas sobre la extrema pobreza y los derechos humanos, Philip Alston, sobre la conclusión de su visita oficial a España, 27 de enero – 7 de febrero de 2020

España está prosperando económicamente, aunque la mitad de su población, no.

…

Este informe se centra en las cuestiones clave que requieren atención urgente. Entre estas cuestiones cabe destacar: adoptar medidas integrales y creativas para aliviar la crisis inmobiliaria; reestablecer condiciones decentes de trabajo, especialmente para trabajos mal pagados; diseñar un sistema nacional de ingresos mínimos que garantice un nivel de vida básico para todas las personas que necesitadas; implementar un programa de educación para la primera infancia para todos los niños y niñas de 0 a 3 años, y lanzar reformas fiscales de gran alcance para garantizar un fuerte impacto redistributivo, reducir el fraude y la evasión, y lograr la transparencia de los acuerdos fiscales de empresas.

https://www.ohchr.org/es/2020/02/statement-professor-philip-alston-united-nations-special-rapporteur-extreme-poverty-and [Data consulta: 8 de gener de 2024]

Una realització d’educació infantil de televisió gratificant construïda amb criteris pedagògics

Children's Television Workshop (CTW)

https://www.filmaffinity.com/es/name-groups.php?name-id=695402774 [Data consulta: 8 de gener de 2024] dirigida als nens d’edat preescolar, pionera en l’estàndard educatiu de la televisió contemporània que combina l’educació i l’entreteniment. Barri Sèsam és molt coneguda pels seus personatges, The Muppets, titelles creats per Jim Henson.

Un estudi de 2015 presentat pels investigadors Melissa Kearney i Phillip Levine van mesurar si l’accés dels nens a Barri Sèsam abans de complir els set anys va afectar el rendiment escolar i els resultats a llarg termini de l’educació i el mercat laboral, trobant que l’accés al programa estava associat a un millor rendiment a l’escola primària en la generació d’infants que van viure durant el preescolar en zones on Barri Sèsam s’emetia.^[1]

https://ca.wikipedia.org/wiki/Barri_S%C3%A8sam [Data consulta: 8 de gener de 2024]

La direcció pedagògica va estar a càrrec de Gerald S. Lesser, professor de psicologia de l’educació (la denominació que inclou la pedagogia a Estats Units) de la Universitat de Harvard. Quan van fer la creació del programa Sesame Street en d’altres països van veure que podien mantenir unitats centrades en orientació en l’espai, experimentació amb objectes, numeració i recompte, expressió de sentiments personals… (Epi i Blas optimista i pessimista, el reporter xerraire Gustavo, el monstre de les galetes…) Però en canvi, havien d’explorar la identitat de cada país, ambients coneguts i llenguatge interactiu entre adults i infants. Així si als Estats Units el protagonista era el Big Bird, en un país àrab era un camell i a España un eriçó. L’Espinete, projecció de l’infant espontani i curiós, dialogava amb l’adult avi Don PimPam i estava a la plaça on apareixien diversos personatges, entre ells Julián el venedor del quiosc de diaris, Chema el forner, Ana la noia jove, Ruth i altres nens. Qualsevol infant es podia identificar amb l’Espinete, la seva curiositat, el seu bellugueig i les seves trapelleries en positiu: seguretat emocional i creixement personal. Valor psicosociopedagògic total.